Els bons de la Generalitat capten més de 1.000 milions el primer dia Els bons de la Generalitat han captat més de 1.000 milions d'euros en el seu primer dia de comercialització, segons han informat fonts financeres, que han donat per fet que entre dilluns i dimarts es cobrirà la part assegurada de l'emissió -1.890 milions- i seguiran les subscripcions fins a arribar al màxim de 2.500 milions en els dies següents. Els bons són d'un mínim de 1.000 euros i un màxim de 2 milions per comprador, amb un interès del 4,75% a un any. Els bons es poden comprar fins al 12 de novembre.
A més dels qui ja han subscrit bons aquest divendres, hi ha hagut "interès per conèixer el producte" per part de possibles inversors que han consultat els detalls de l'emissió, tant presencialment en sucursals com per telèfon i per correu electrònic. L'emissió es desemborsarà als compradors el 19 de novembre, i vencerà el 21 de novembre del 2011, quan la Generalitat haurà de tornar els diners i els interessos dels bons subscrits.
Duran i Lleida i Sánchez-Camacho no compraran bons
El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat que els bons per finançar el deute de la Generalitat són "els més cars del món", ja que "no hi ha país que emeti un deute tan car". Tot i això, ha recomanat als ciutadans que en comprin per l'elevada rendibilitat que generen, però ha deixat clar que al final el cost d'aquest deute "tan elevat" l'hauran de pagar tots els catalans. Duran ha justificat la seva decisió de no comprar bons perquè "l'estalvi que generem a casa el dediquem a pagar hipoteques".
La presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, tampoc comprarà bons. I no ho farà per les mateixes raons que Duran i Lleida: "Perquè no tinc diners i liquiditat per poder-los comprar. Tinc la hipoteca i molts pagaments per fer". Segons Sánchez-Camacho, els bons de la Generalitat són la demostració de la "fase terminal" del tripartit i del president José Montilla, a qui ha acusat d'haver deixat Catalunya amb les "caixes buides" i a la ruïna.
Vint-i-tres entitats financeres comercialitzen els bons
La Generalitat pagarà una comissió del 3% als bancs i caixes que els ofereixen. Hi participen totes les caixes catalanes i entitats d'aquí i d'arreu de l'Estat, i fins i tot bancs estrangers, com Barclays o Deutsche Bank. No hi són, en canvi, les tres principals entitats espanyoles: el Santander, el BBVA i Caja Madrid. Totes les entitats consideren que l'operació és molt atractiva per al seu negoci, però també per als inversors.
Les principals entitats que comercialitzen els bons són La Caixa, amb 500 milions, 10 dels quals a través de Caixa Girona; CatalunyaCaixa, amb 490, i el Banc Sabadell, amb 185. Barclays comercialitza 150 milions i Unnim i Caixa Penedès, 70 cadascuna. També hi participen el Deutsche Bank, amb 65 milions, i Fibank, amb 50. La resta d'entitats catalanes adjudiquen 90 milions més entre Bankpime (20 milions), Caixa Laietana (20 més) i la Caixa d'Enginyers (50 milions).
La resta d'entitats per completar els 23 ofertors són el Banc Pastor, Unicaja, Caja Granada, Caja Murcia, Sa Nostra, Gaesco, Ahorro Corporación, CAI, Ibercaja, Vital Kutxa i Caixa Ontinyent.
Defensa de la Generalitat
Des que es va saber que la Generalitat optaria per aquesta fórmula per finançar-se, el conseller d'Economia, Antoni Castells, ha defensat que és una operació "normal, atractiva, interessant i necessària", i ha rebutjat que sigui fruit d'una "situació d'emergència i improvisada", com ha afirmat el president de CiU, Artur Mas.
De fet, Castells va dir que estava disposat a adquirir bons. No s'ha pronunciat sobre si en comprarà o no el president de la Generalitat, José Montilla, que ha destacat que no es tracta de bons "patriòtics".
En aquest context, les agències de qualificació de riscos han rebaixat la qualificació del deute de la Generalitat perquè consideren que el bo es paga car i els interessos s'han d'abonar en poc temps
