PUBLICACIÓ AL DIARI DE TARRGONA 11/04/2008 12:59:04 - inscripcio encimentada Recentment han arrenjat les façanes de Casa Corderet a la cantonada del carrer Major amb el carrer de Sant Pere d’Estubes . En aquesta darrera façada existia un fragment epigràfic amb una creu i la data 1651 que ha resultat completament encimentada fins l'extrem que no es pot reconeixer. Que nosaltres sapiguem tan sols tenim documentades en façanes de la Part Alta de la ciutat sis inscripcions del segle XVII, per tant es tracta d’una peça d’extraordinària raresa. Ens temem que també han resultat perjudicades les restes epigràfiques romanes de la façana per les visicituts pròpies de l’obra duta a terme. En aquests casos el que s’imposa és procedir abans de l’inici de l’obra a consolidar les restes i després a protegir-les acuradament, no de qualsevol manera amb uns retalls de poliestirè. Una vegada més cal preguntar-se per que serveixen els organismes oficials de protecció del Patrimoni que malgrat la burocràcia que generen resulten de total ineficàcia en la seva missió essencial. El cas resulta especialment greu ja que des de la RSAT es va tenir l’atenció d’alertar verbalment a l’inici de les obres d’aquest element per si no en tenien coneixement.
1 comentari:
PUBLICACIÓ AL DIARI DE TARRGONA
11/04/2008 12:59:04 - inscripcio encimentada
Recentment han arrenjat les façanes de Casa Corderet a la cantonada del carrer Major amb el carrer de Sant Pere d’Estubes . En aquesta darrera façada existia un fragment epigràfic amb una creu i la data 1651 que ha resultat completament encimentada fins l'extrem que no es pot reconeixer. Que nosaltres sapiguem tan sols tenim documentades en façanes de la Part Alta de la ciutat sis inscripcions del segle XVII, per tant es tracta d’una peça d’extraordinària raresa. Ens temem que també han resultat perjudicades les restes epigràfiques romanes de la façana per les visicituts pròpies de l’obra duta a terme. En aquests casos el que s’imposa és procedir abans de l’inici de l’obra a consolidar les restes i després a protegir-les acuradament, no de qualsevol manera amb uns retalls de poliestirè. Una vegada més cal preguntar-se per que serveixen els organismes oficials de protecció del Patrimoni que malgrat la burocràcia que generen resulten de total ineficàcia en la seva missió essencial. El cas resulta especialment greu ja que des de la RSAT es va tenir l’atenció d’alertar verbalment a l’inici de les obres d’aquest element per si no en tenien coneixement.
Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Publica un comentari a l'entrada