Amb l´evolució de l´excusionisme després de la guerra, cap als 40 es van donar inicis -esporàdics i amb pocs practicants- de l´escalada a Catalunya. En aquella etapa primerenca, l´escalada no constituïa una finalitat en si, sinó que era una extensió de l´activitat excursionista, un mitjà per vèncer desnivells i arribar als cims.
Ja l´any 1951 s´havia l´agulla del Mèdol, com prova la capseta de plom que l´escalador va deixar al cim, amb la data gravada a la tapa, com n'hi ha a moltes fites muntanyenques per dipositar-hi un “llibre de registre” - diguem-ne-, on els qui arriben allí solen deixar constància del fet. Des d´aleshores i fins fa poc, són molts els qui hi han pujat; el llibret que actualment conté la capsa del 51 no és el primer que està dipositat al centre Excursionista de Tarragona (CET). Avui dia, amb la part de l´agulla inestable és força arriscat escalar-la.
A partir dels anys 60-70, l´escalada ja s´estableix com un esport integral en contacte amb la natura, amb un caràcter més de finalitat que de mitjà; l´objectiu és pujar desnivells. Els materials que s´utilitzen són precaris: empotradors, vagues, botes rígides, cordes, escales...; es practica l´escalada artificial, pujant per cordes i escales que es van instal·lant a les parets del Mèdol hi ha claus i restes de les assegurances que s´usaven.
Practicant la modalitat de escalada anomenada “boulder”.
Actualment, l´escalada artificial s´utilitza encara com a mitjà per assolir els cims, però el que realment es practica més és la escalada deportiva, modalitat en la qual l´esportista supera el desnivell mitjançant els elements naturals que li ofereix la paret. E tracta de pujar per la paret, no per les cordes, mantenint, però, evidentment, una sèrie de material mínim com els peus de gat -calçat flexible-, asseguraments, burils, espits, parabolts o químics -anclatges usats industrialment que l´escalada moderna ha adoptat per tal d´augmentar la seguretat de l´esportista- i la pols de magnesi per tal d´evitar lliscades que podrien ser fatals. La filosofia de l´escalada deportiva no és pujar desnivells ni cims, sinó superar-se a si mateix, intentant augmentar les pròpies possibilitats. En aquest cas, l´escalada lliure és la finalitat en si de l´activitat esportiva, i aquest va ser el “boom” del Mèdol als anys 70 i 80 on, malgrat tot, no s´hi van clavar excessius asseguraments degut a la petita alçada de la paret -entre 15 i 2º metres-, que permetia l´assegurança des de l´exterior. S'hi van obrir diverses vies, una dotzena aproximadament, com la Catalunya, la via Racó, la canuta o fins i tot amb noms com la via water.
En els darrers anys, a causa del tipus de pedra del recinte, que, desgasta molt la pell de les mans i les soles dels peus de gat, ha disminuït notablement la concurrència d´escaladors d´aquesta modalitat, que prefereixen altres indrets.
L´escalada que es realitza avui dia a la mil·lenària pedrera, a banda de l´aprentatge dels principiants, és principalment la modalitat anomenada “boulder”, consistit a fer petits flanquejos -recorreguts horitzontals, o verticals de poca alçada- per les parets, a dos o tres metres per damunt del terra, equipat l´esportista amb els peus de gat, roba d´esport senzilla i una petita bossa de pols de magnesi. Aquesta modalitat serveix a l´escalador per adquirir tècnica i flexibilitat, alhora que exercitar la musculatura. Es així que, entrant a ma dreta, comença el flanqueig fins arribar, aproximadament, a l´alçada de la via stres és un 7ª.
Amb el projecte que s´ha dut a terme recentment, el recinte del Mèdol, davant la proliferació de visitants i curiosos, deixarà de ser un espai atractiu per als escaladors. A més, amb la sèrie de rocòdroms que s´estan creant ales comarques, els esportistes tendeixen a entrenar-se a gimnasos i en aquestes parets artificials a l´aire lliure.
Els ecologistes han recomanat, mentre s´elavorava el projecte actual, que no s´obrin noves vies d'escalada i que, en el cas que s´hi practiqui, es limiti a les parets que es troben al costat de l´agulla, dins el primer nivell, utilitzant les vies ja establertes, per no incrementar la pressió de l´inpacte humà sobre tan antic recinte gairebé natural.
Avui en dia l´escalada “no esta permesa” en el clot del Mèdol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada