13 de març 2010

El Mèdol 1 (la cultura).

La Música

Durant els primers anys 30 es van fer concerts musicals a la àrea del Mèdol encara avui són en la memòria viva de molts tarragonins, immediatament relacionats amb el peculiar espai. Consta també prou documentació, fàcilment localitzable, en la multitud d'articles que es van publicar a la premsa local fent-se ressò, puntualment, de cada espectacle, així com al conegut volum d'Eduard Baixauli, Tarragona musical, de 1969.

El primer concert-Natura al recinte del MèdolSembla que els antecedents del primer dels concerts-Natura es troben en una actuació restringida que la cantant lírica Maria Barrientos va fer al recinte, l'any 1930. Abans, però, hi ha constància al “diario de Tarragona” que, el 27 de maig de 1912, l'orfeó Tarragoní, acompanyat pel quartet de la filharmònica de Tarragona, va oferir un concert en aquell mateix indret. L'agost del mateix any 1930, el “diario de Tarragona” va deixar anar la idea que forà interessant provar de fer algun concert amb més públic al Mèdol.
La proposta llençada interessà a molts centres musicals i artístics de Catalunya, els quals va enviar múltiples suggeriments al respecte, entre ells el d'establir-lo amb caràcter anual, periodicitat que revaloritzaria i embolaría el clot del Mèdol com auditori natural únic en el món. D'aquesta manera, es va parlar per primer cop, el setembre d'aquell any, el Mèdol com a “auditórium natural”. Músics prou reconeguts es van oferir a fer-hi concerts.
La primera data va ser el diumenge 14 de setembre. Tots els diaris catalans se'n van fer ressò, i no van faltar veus que dubtaven de les condicions acústiques del lloc escollit.

Es van fer les reserves de les entrades, totes idèntiques, ala redacció del “Diario de Tarragona” i a la junta Anti-tuberculosa. El recital es regia per una sèrie de principis com: donar ocasió de sentir joves artistes locals, enllaçant-los en l'especial estètica de l'espai, els aficionats a la música de la ciutat; donar a conèixer el clot del Mèdol, rescatant-lo de l'oblit general, segons era el desig del doctor Josep Bassedaas, propietari com sabem de la finca, la qual cedi gratuïtament per l'audició; i proporcionar fons econòmics a la junta Anti-tuberculosa èra consolidar la Colònia Escolar Marítima, destinada a ajudar i guarir els nens afectats per aquesta malaltia.

Malgrat les deficiències d´organització, el concert va ser un gran èxit i es va demostrar la magnifica condició acústica del clot, de manera que els principals promotors de l´acte, el diari esmentat, el doctor Bassedas i el sindicat d´iniciativa de Tarragona -que s´havia fet càrrec de les despeses-, van decidir instituir el concert com a espectacle anual i destinar-ne els guanys a la colònia Escolar Marítima.

Segon recital a “l´auditorium Natural de Catalunya”Si l´any 30 s´havia parlat d´auditori Natural, el 1931, en parlar del segon Concert-Natura -aquest en va ser sempre el nom genèric-, ja es qualificava la pedrera mig abandonada fins poc abans, “d´auditorium Natural de Catalunya2.
A les directrius que dirigirme el primer espectacle, en aquesta ocasió s´hi van afegir el caràcter genuïnament tarragoní de l acte, amb un programa base d´elements locals, tot i admeten t la participació d´artistes foranis que volguessin donar relleu a l´audició, i a la finalitat humanitària. Davant l´interes general que havia desvetllat el concert anterior, s´amplià notablement el nombre de localitats.
Entre ells els molts convidats a participar de l´esdeniment hi havia Joaquim Sánchez, director de Ràdio Barcelona i especialista en acústica de sales de concerts, el qual proposava estudiar les condicions sonores naturals del clot. Un altre convidat especial va ser Pau Casals, al qual van anar a convidar expressament el periodista Lluís de salvador i el doctor Joan Sans i salafranca, a la platja de Sant Salvador, el dia 8 de setembre, cinc dies abans del recital. El violoncel·lista vendrellenc accepta de bon grat i es va oferir a estudiar la possibilitat de dirigir el concert de l´any següent. Finalment, però, Casals no va poder acudir a l'espectacle i, aprofitant una visita a Tarragona, el dia 22 següent, va disculpar-se de la seva absència a de Salvador.
El dijous anterior al concert es van iniciar els preparatius. L´ajuntament local habilità zones d´aparcament a les immediacions del Mèdol i va establir normes per evitar el caos i el col·lapse de vehicles. El dia 13 es va fer l'acte, al qual assistí una gran quantitat de públic, a més de totes les autoritats locals. El senyor Cirera i fontbona va proporcionar un servei d´autobusos, i el senyor Obiols es va fer càrrec del servei del bar que s´instala al pla de les heures.


Un concert a l'Auditorium Natural de Catalunya.
El concert dels interessos oficialistes.
El tercer dels concerts Natura, l´any 32, va ser el xoc d´interessos, entre els que els organitzadors proposaven com a destí definitiu del Mèdol i el que el govern de la generalitat projectava. No és que es produís un enfrontament obert i declarat, sinó al contrarií, i el resultat, com calia esperar, va ser el que, esportivament en dir-ne joc nul.

Ja l´any anterior, els organitzadors havien mantingut converses amb el conseller de cultura de la generalitat, Ventura Gassol, perquè la denominació del Mèdol com a “Auditori Natural de Catalunya” es fes oficial, però la conjuntura política del moment ho va impedir.

El maig de 1932, Josep Arana, president de l´orfeó Tarragoní, reprenent una idea de l´anterior president de l´entitat, Xavier Gols, del 1930 - que no fructificava proposar als organitzadors dels Concerts-Natura que fos l´orfeó qui fes el concert d´aquell any. Per qüestions d´espai, es decidí que seria un nombre reduït d´orfeonistes els que hi intervindrien. L´organització va caure en el doctor Sans, que ja hi tenia experiència, i van proposar a Joseph Arana d´aprofitar l´ocasió per consagrar oficialment, i d´una vegada, el recinte com a “Auditori Natural de Catalunya”.

Es va fixar la data del 29 de juny per a l´espectacle. Francesc Macià president de la generalitat i Ventura Gassol havien confirmat la seva assistència, conjuntament amb altres membres d´entitats culturals i artístiques de Barcelona. Per a la disponibilitat d´espai, es van acordar limitar l´assistència de públic als socis protectors de l´orfeó i familiars, i tan sols es van instal·lar vuit-centes cadires al Clot, si bé el dia del concert es calcularen, entre els dels recinte i els que havien anat a escoltar als voltants dels tallats del Clot, uns cinc-centes espectadors.

El concert va tenir una bona càrrega de reivindicació nacionalista per la consagració de la pedrera.

Aquí es veu Macia acompanyat de més autoritats.

El darrer espectacle, passat per aigua.El concert Natura de 1933, per problemes econòmics de les colònies Escolars de la Junta Anti-tuberculosi, es va retardar novament per als primers dies de setembre. A finals de juny, Josep Basades va confirmar als organitzadors que podíem disposar del Clot del Mèdol per realitzar l´audicio.

Un cop assegurat l´indret, la preocupació dels organitzadors era oferir un recital en la mateixa línia dels anteriors, a causa de l´augment d´interès que havia desvetllals ambients musicals. Un recital que es va fer al Tarragoní Saló Modern, patrocinat per l´academia Marshall de Barcelona, i en el qual actuaven cinc artistes infantils, va donar llum a la proposta de fer un concert de joves promeses. La data seria el 10 de Setembre.

El dia anterior, una nombrosa brigada de l´ajuntament va treballar tot el dia fent obres d´habilitació per obrir un accés per obrir un accés per a vianants a la part alta de la pedrera, es va ampliar els aparcaments i es mantingué