LES FESTES

MAGIN Del llatí "máximus" es va formar "maginus" per atracció de "imaginar", "imaginació", arribant per aquest camí al nom propi Magín. Tenim documentat, doncs, de forma inequívoca que Magín procedeix de Maximus, nom romà el significat del qual és palès. "En temps d?aquests emperadors pres i mort a Tarragona per la fe un benauenturat ermità apellat Maxim, que vulgarment és anomenat Magí" s . Tal com aquesta última forma s'ha prodigat molt, la versió popular Magí ha quedat com autòctona, molt benvolguda en algunes regions d'Espanya i Hispanoamérica. Sant Magí, ermità de finals del segle III i principis de l'IV, va néixer a Tarragona o en un dels pobles que envolten la forest de Brufagaña. Morts els seus pares, va vendre la seva part de l'herència per a repartir-la entre els pobres, i es va retirar durant trenta anys a una cova que encara existeix en la mateixa forest. Estant ell en aquest retir, va arribar A Tarragona la persecució dels cristians decretada per l'emperador Maximiano. Magín va sortir de la seva cova per a reconfortar als cristians perseguits i empresonats. No va trigar en detenir-lo el prefecto Daciano, que ho va manar empresonar a Tarragona. Però Magí, que no estava disposat a deixar solos als seus germans que sofrien, es va valer de dons divins per a escapar miraculosament de la presó. Va sortir de la ciutat per la porta que es cridava "del carro" i després va passar a cridar-se "de sant Magí". Va tornar a ser detingut en la seva cova de Brufagaña, i conduït pels soldats que ho duien pres, al passar pel torrent del Gayà va fer brollar unes fonts, que encara ragen actualment, per a apagar la sed dels seus botxins. Va sofrir martiri, sent degollat el 19 d'agost del 306. (en el lloc del seu martiri van aixecar els cristians un temple, al que van agregar després un hospital