24 de març 2009

La Jamància (1843-1844)


Jamància
La Jamància (del romaní jamar, menjar) fou una revolta republicana i progressista que tingué lloc al nostre Pais entre l'agost i el novembre de 1843, contra el general Espartero. El nom al·ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la Brusa) que probablement s'havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga.
Inicialment es revoltaren el 13 d'agost contra Espartero, però després es girà contra el govern de Madrid, i la Junta Revolucionària va fer una crida a convocar les Corts. Això provocaria una insurrecció centralista. La revolta provocà la intervenció militar amb el bombardeig de la ciutat des de Montjuïc i la Ciutadella, dirigits per Joan Prim i Prats, obligant la Junta Revolucionària a capitular davant el nou capità general, Laureano Sanz, el 19 de novembre.
La rendició representà la submissió definitiva de Barcelona al govern de Madrid i la fi d'una oposició organitzada a la centralització feta pel Partit Moderat, però alhora representà el primer aixecament nítidament popular contra l'estat liberal a Espanya.
La Jamància (1843-1844)

Els Cants de la Jamància
'El Xivirit' fou un cant revolucionari que es va fer molt famós durant la revolta.Va apareixer en un peridòdic republicà el novembre de 1843.
EL "XIRIVIT"
Ay, ay, ay, chirivit!madura a la paella!Ay, ay. ay, chirivit!en Prim serà fregit!Cristina, Prim, Narváez y tots los moderats, dintre de la paella purgaràn ses pecats.Ay, ay, ay, chirivit...Mori l'aristocracia prou mal nos ha fet ja, lo poble vol ser amo, ¡viva Déu que ho serà!Ay, ay, ay, chirivit... Ja que exposem les vides per tenir llibertat, los nostres vots que valguin per fer los diputats.Ay, ay, ay, chirivit...May més vulguen los pobrespagar contribucions.que´ls rics les paguin totes amb sos robats milions.Ay, ay, ay, chirivit...Tampoc volem que hi hagi centenars d'empleats:Molt temps per mantenir-los hem anat despullats.Ay,ay, ay,chirivit...Es la salut del poble nostra suprema lley;aquella que la quebranti li llevarém la pell. Ay,ay,ay, chirivit...Molta sanch ha de córrer dels pillos moderats; també la dels trapelles que'ls vulguin imitar. Ay, ay, ay, chirivit... Amanim les paelles que promte han de servir y amarrem forses murris dels que s'han de fregir Ay, ay, ay, chirivit, madurs a la paella; ay, ay, ay, chirivit, n Prim serà fregit!
LA CAMPANA
Ja la campana sona, Lo canó ja retrona...Anem, anem, republicans,anem!A la victòria anem!Ja és arribat lo dia que'l poble tan volia;fugiu, tirans, lo poble vol ser rey. Ja la campana sona. . La bandera adorada que jau allí empolvada, Correm, germans, a l'aire enarbolem!Ja la campana sona...Mireula que és galana La ensenya ciutadana, Que llibertat nos promet, si la alsem Ja la campana sona... Lo garrot, la escopeta, La fals y la forqueta, Oh Catalans! ab valor empunyem !Ja la campana sona...La cort v la noblesa.L'orgull de la riquesa.Caigan de un cop fins al nostre nivell!Ja la campana sona.La milicia v lo clero,No tingan més que un fuero:Lo poble sols de un altre y és lo reyJa la campana sona...Los públichs funcionaris No timgam amos varis: Depengam tots del popular congrésJa sona la campana .Los ganduls que´s mantenendel poble, y luego´l venen,morin cremats, sino pau no tindrem.Ja sona la campana...Un sol pago directey un sol ram que´l colecte:Tothom d´allí serà pagat com deuJa sona la campana...Que pàgui qui té renda,O bé alguna prebenda:Lo qui no té, tampoch deu pagar res.Ja sona la campana...Lo delme, la gabella,Lo dret de la portella,No, jornalers, may més no pagarem!ja la campana sonaLo canó ja retrona....Anem, anem republicans, anem!A la victòria anem !

'La Campana' va ser un canço de protesta popular creada per Abdó Terrades del 1841 i publicada pel diari "el republicano" el 1842.

1 comentari:

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Segurament que la gent no anava amb bus en aquella època. Anava amb carro!

Salut.