26 de set. 2008

TRANSPORT ESCOLAR





Molt Honorable Sr. President de la Generalitat.
Honorable Sr. Conseller d’Ensenyament.
Sr. Eudald Roca Gràcia
President del Consell Comarcal del Tarragonès
SR. Alcalde de l´Ajuntament de Tarragona
Sr . Sindic de Greuges de Catalunta


Davant de la situació creada per la retirada per part del seu Departament de la subvenció per al transport escolar no gratuït, que afecta a nombroses famílies del nostre municipi i d’altres municipis de la comarca, que viuen a urbanitzacions força distants dels centres escolars on els seus fills assisteixen a classe.

CONSIDERO que:

1. La retirada de la subvenció constitueix un greuge comparatiu per les famílies que es poden veure obligades a pagar el servei de transport. Greuge que es determina perquè contradiu dos principis bàsics que fins ara han regit l’accés a un servei essencial com l’ensenyament.: l’obligatorietat i la gratuïtat. Aquestes famílies són discriminades per raó de distància respecte al centre escolar, obligant-les a contemplar una despesa extra que pot ser molt considerable si tenen més d’un/a fill/a. Més si tenim en compte la situació econòmica actual amb increments constants del preus dels carburants i dels preus amb relació al consum de productes bàsics i dels costos per habitatge.

2. Entén , d’altra banda, en relació al que diu la llei:
Títol V de la Llei Orgànica 1/1990 d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE)
"Amb l'objectiu de fer efectiu el principi d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació, els Poders Públics promouran les accions de caràcter compensatori amb relació a les persones, grups i àmbits territorials que es trobin en situacions desfavorables i proveiran els recursos econòmics per a aquest fi." ... "Les polítiques d'educació compensatòria reforçaran l'acció del sistema educatiu per tal d'evitar les desigualtats derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d'una altre índole." (Arts. 63 a 65.)
“ Segons aquest marc jurídic que estableix la LOGSE, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya possibilita l'atorgament d'ajuts de menjador i de transport, per a aquests alumnes, mitjançant els Decrets 160/96 i 161/96, en atenció a la situació socioeconòmica de les famílies i la distància que cada alumne s'hagi de desplaçar per assistir al centre docent.”
“El Departament d'Ensenyament aporta recursos econòmics als Consells Comarcals amb la finalitat de destinar-los a Ajuts no obligatoris a favor dels alumnes que es desplacen dins del seu propi municipi de residència (segons convenis específics de delegació de la gestió d'aquests serveis).”

Malgrat això, el decret 161/96 no reconeix explícitament la gratuïtat d’aquest servei, error important al nostre entendre ja que alumnes de diferents municipis que poden estar molt a prop tenen dret a transport i menjador gratuïts, i alumnes que són del mateix municipi però es troben a distàncies considerables o molt considerables no gaudeixen d’aquest dret.
No obstant, aquest mateix decret recull en les disposicions addicionals:
“ Quan les necessitats d’escolarització en un determinat municipi així ho aconsellin, i d’acord amb les consignacions pressupostàries existents, es podrà facilitar el servei escolar de transport o la concessió d’ajuts destinats a l’alumnat que cursi el segon cicle d’educació infantil que hagi de desplaçar-se fora del seu municipi de residència, i a l’alumnat d’educació obligatòria que s’hagi de desplaçar a centre docents del mateix municipi però distants del seu lloc de residència.”

Considero, per tant, que les consignacions pressupostàries s’atenen a un principi de prioritats que ve donat per criteris de tipus polític i en funció de les demandes i necessitats que es vulguin atendre. Entenen que la demanda és justa , ja que respon a la necessitat d’evitar una discriminació davant d’un dret universal de l’infant com és l’educació i a mantenir la cohesió social del nostre poble. Per aquest motiu:

DEMANO :

3. Del seu govern que intervingui per a la resolució d’aquest problema en dos sentits. En primer lloc, mantenint la subvenció per a continuar amb la gratuïtat del servei. En segona instància, modificant el decret 161/96 per tal d’adequar-lo a les necessitats actuals reconeixent el gran creixement de població infantil en nuclis no urbans de les característiques esmentades.

Agraint l’atenció a la demanda,
APA NOI

12 comentaris:

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

El negoci de la reivindicació del transport col·lectiu, sovint s'empra per a encarir-lo. Sobretot quan es tracta d'un cost base i obligatori.

A Catalunya hem d'anar com els crancs a tots els serveis públics. De cul i cap amunt.

Apa Noi ha dit...

la resposta amb aquest cas ha estat pasitva.
el sindic el ha ficat a reballar

ja t`explicare

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Grata sorpresa!

Aquestes petites pases són potser més transcendentals que els grans projectes de Govern.

La casa de Pinel ha dit...

esta claro, ya no hay pasta ni para la subencion del bus escolar, ahora el ciudadano ya casi en ruina debera asumir los costes de la mala gestion del gobierno.
como siempre.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

En aquesta matèria de crisi del sector públic, penso el següent:

a) D'una banda, hem deixat fer massa als empresaris de la construcció i no tothom és seriós. Malauradament, hi ha molts que no paguen als treballadors, i ara el sector públic, via FOGASA ha de pagar-li una bona part dels salaris i de les indemnitzacions per acomiadament, ja que en la majoria de casos no fan l'expedient de regulació d'ocupació, i la qualificació de l'acomiadament és d'improcedent, tot per culpa de l'administrador de la societat que endeuta l'empresa més de la seva capacitat econòmica, o distrau fons cap a d'altres societats fantasma per a no pagar ni als seus proveïdors ni als seus treballadors. Per tant, el sector públic deixa de rebre ingressos en forma de tributs per les activitats econòmiques empresarials i laborals. Sense tenir en conta que també ha de pagar l'atur dels treballadors. Però és que els bancs han deixat de confiar en els constructors, i els ha tallat les línies de crèdit, perquè s'han trobat amb casos així.

b) D'altra banda, pel que fa a la crisi del sector públic, al nostre cas, Catalunya ha assumit de sobte, i via desenvolupament estatutari, massa competències de les que pot absorbir el nostre govern. Per tant, començo a prendre consciència de que, si de veritat volem tenir les mateixes competències que l'Estat, hem de començant assumint més dotació econòmica per a dur-les a terme correctament, ja que hi ha una sèrie de competències que la Generalitat no està tan bé dotada com el Govern de la Nació Espanyola quan les desenvolupava.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Apa noi ja t'he linkat al meu bloc.
Molt interesant to el que escrius.
M'agraden els teus escrits
t'aniré seguint amb curiositat

Apa Noi ha dit...

Blas Jesús Sánchez González

Las competencias de educación, no están todas traspasadas a la Generalitat, mira en los títulos universitarios, la parte superior, y quien los firma, lo que pasa es que esta todo duplicado y los costes también
Pero tienes razon si por parte de la Generalitat tiene algunas competencias en educación, tiene de ir acompañadas de dotación presupuestariaria, es donde los políticos tienen que saber lo que tienen entre las manos y lo que económicamente necesitan y reclamarlas

salut

Apa Noi ha dit...

APA NOI ES UN HUESO DURO

Hoy no tengo a mano un escaner, mañana os pongo dos catas que he recibido del SINDIC DE GREUGES Y UNA DE PRECIDENDIA DE LA GENERALITAT
A la vez que os relato lo que esta trabajando por un autobús gratuito para los escolares de la zona de levante de Tarragona, repito educación obligatoria i publica

PERO AHORRA, ME PONE, LO PIDO PARA TODO EL PAIS

SALUT

Apa Noi ha dit...

pinel

no te deges engañar ,de pata hay ,y en cantidad , lo que pasa es que se las gastan en otras cosas que todos sabemos

salut

Jobove - Reus ha dit...

segueix axí la veritat per damunt de tot

un abraçada des de Reus

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Apa noi, el que dic és que a poc a poc les competències que es van tranferint a Catalunya, sobretot en matèria d'Educació, on estatutàriament haurien de ser quasi plenes, no van acompanyades de la corresponent dotació pressupostària.

És notori que moltes competències es van transferint paulatinament a Catalunya. Però els pressupostos i inversions de l'Estat a Catalunya continuen essent els mateixos i no van en funció del número de competències que desenvolupen.

Si Catalunya rep les competències ampliades i aquestes no van acompanyades d'una dotació pressupostària per a desenvolupar-les materialment, per a dur-les a terme, els catalans sortinm perdent, perquè el dret a una educació de qualitat podria sortir malament parat, entre d'altres drets de contingut prestacional.

Salut.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

Tota la raó!
Ems sap greu no poder actualitzar tan sovint com abans però me'n sap més no poder entrar més en els vostres.
Una abraçada.